Er aranés ei un sosdialècte dera lengua occitana, ena sua branca gascona. Er occitan ei ua lengua romanica derivada deth latin vulgar que ja ère constituïda ath torn der an 1000.
Er occitan siguec era prumèra lengua romanica que gaudic d’ua literatura culta e d’ua grana qualitat, era poesia des trobadors. Ère tan importanta aguesta literatura que fòrça poètes d’auti païsi europèus escriuien es sòns poèmes en occitan.
Dempús, er occitan comencèc de patir diuèrses proïbicions, e era utilizacion dera lengua en bèri encastres, coma es administracions publiques, comencèc de redusir-se. Era Ordonança de Villers-Cotterêts der an 1539, promulgada peth rei Francés I de França, proïbie er usatge public der occitan en aqueres madeishes administracions publiques.
Er occitan ei parlat en 33 departaments de França (sustot deth sud e der èst), en dotze valades dera província italiana deth Piemont, ena Val d’Aran, en Principat de Mónegue e ena vila dera Gàrdia, en centre d’Itàlia. En Catalonha ei lengua oficiau des der an 2006, damb eth catalan e eth castelhan.
Malurosament ena Occitània francesa eth percentatge de persones que parlen en occitan ei petit, mès existissen fòrça iniciatives entà retornar ara lengua eth sòn prestigi mereishut.
