Eth catalan ei ua lengua romanica que proven deth latin e neishec ath torn der an 1000. Actuaument ei emplegada per uns detz milions de persones, que demoren en Catalonha (exceptat era Val d’Aran), es Isles Baleares, era màger part deth territòri valencian, es comarques administrativament aragoneses que limiten damb Catalonha (era Franja de Ponent), eth Principat d’Andòrra, era Catalonha deth Nòrd (basicament eth departament des Pirenèus Orientaus), era comarca murciana deth Carxe e era ciutat sarda der Alguer.
En bèri territòris eth catalan compartís oficialitat damb eth castelhan, mès en d’auti non n’a cap. Sonque en Principat d’Andòrra ei era soleta lengua oficiau.
Era literatura catalana a agut grani escrivans pendent era sua istòria, coma Ramon Llull, Ausiàs March, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Salvador Espriu o Mercè Rodoreda.
Existissen diuèrsi mejans de comunicacion en lengua catalana, mès era aufèrta ei majoritàriament en castelhan, francés o italian.
En sistèma educatiu e enes Administracions Publiques sonque ei present de manèra importanta aquiu a on ei oficiau (Andòrra, Catalonha, País Valencian, Isles Baleares).
Eth catalan e er occitan son lengües fraies bessones perque se semblen fòrça, en vocabulari e en bères formes gramaticaus. Ath començament, ena Edat Mejana ère dificil de distinguir un tèxte escrit en ua o ua auta.
Sabíetz qu’en catalan medievau tanben s’emplegaue era paraula ÒC entà exprimir afirmacion?
