Era ciutat de Roma construïc un gran empèri pendent era Antiquitat ath torn dera mar Mediterranèa. Dues legendes parlen dera fondacion dera ciutat ena region deth Laci er an 753 aC. Era ua explique que siguec fondada per dus frairs bessons; Romul e Rème e era auta per un soldat que provenguie dera ciutat de Tròia: Enèes.

Pendent era sua expansion pera Mediterranèa, Roma lutèc contra fòrça pòbles, coma es gallesi (qu’aucuparien era França actuau), mès es rivaus mès importants sigueren es cartaginesi deth nòrd d’Africa. S’afrontèren en tres guèrres, nomentades puniques, e era victòria deishèc as romans coma senhors dera Mediterranèa Occidentau.

Iniciaument, Roma siguec governada coma ua Republica, damb es senadors e es cònsols, mès damb era creacion der empèri, es romans decidiren d’èster governadi per un poder fòrt damb era figura der emperaire. Eth prumèr siguec Octavian August (27 aC), nebot deth mitic generau Juli Cesar.

En tròn se succediren diferentes dinasties emperiaus, damb fòrça rivalitats e conspiracions. Ara fin deth sègle IV, er Empèri patie ua fòrta crisi e decadéncia e se dividic en dus: er Occidentau e er Orientau. Fin finau, es invasions des pòbles germanics que provenguien deth nòrd d’Euròpa, esbaucèren er Empèri Roman d’Occident er an 476.

Er Empèri Roman auie coma lengua oficiau eth latin (d’a on provien es lengües romaniques), mès en costat orientau tostemp s’empleguèc mès eth grèc. Roma influïc ena cultura, enes leis… e era Euròpa Occidentau ei eretèra deth sòn passat.

Auetz vist bèra pellicula ambientada ena epòca der Empèri Roman?