Era Union Europèa acorròpe vint-e-sèt estats que compartissen un mercat unenc, es sòns productes e es sòns servicis pòden circular liurament pes diuèrsi estats membres sense cap de limitacion enes termières interiores.
Dempús dera Dusau Guèrra Mondiau comencèren de crear-se es Comunitats Europèes. Prumèr era CECA, era Comunitat Europèa deth Carbon e der Acèr, entà ajudar ara reconstruccion dempús deth conflicte. Posteriorament, damb eth Tractat de Roma der an 1957, s’i ahigeren era COMUNITAT ECONOMICA EUROPÈA, destinada as auti productes e servicis, e finaument era EURATOM, dedicada ar emplec economic e pacific dera energia atomica.
Er an 1993, damb eth Tractat de Maastrich, es Comunitats Europèes se transformèren ena Union Europèa, que se dedique a d’auti tèmes, mès enlà des economics. Cada an era Union Europèa publique Directives (son es sues “leis”) que son obligatòries entà toti es estats membres.
Es institucions europèes estan entre Brussèlas e Estrasborg, e entre es mès importantes i a era Comission (eth sòn “govèrn”), damb comissaris que trabalhen coma ministres, e eth Parlament, escuelhut mejançant eleccions conjuntes des estats membres.
En un prumèr moment inicièren eth procès d’unificacion França, Itàlia, era Alemanha Occidentau, Belgica, es Païsi Baishi e Luxemborg. Espanha s’i ahigec er an 1986. Es ciutadans dera Union Europèa pòden viatjar pes estats membres e demorà’i sense besonh de permisi.
